Abaixar-se el pantalons,destapar la vaselina, i fer les paus amb Villar

Pocas veces, por no decir ninguna, habíamos podido leer o escuchar una crítica tan acertada de una grave traición al fútbol catalán como la que protagonizó el todavía presidente de la Federació Catalana el pasado jueves rebajándose hasta límites insospechados ante Ángel Villar. Cabe pensar que sólo fue por intereses personales ya que argumentar que así la FCF recibiría 2,7 millones de euros merecería otro calificativo. Arrodillarse ante Villar, hacerle la pelota a Villar son razones que sólo el que dejará la Federación el próximo 15 de junio sabe, y no hace falta ni que las cuente, sino que se las lleve consigo y cuanto más lejos mejor. Pero este viernes hemos podido leer una sensacional información del compañero Albert Solé en El9. Impagable. Ya no somos sólo 'Futbolcatalunya.com' quien censura duramente al peor presidente de la Catalana que ha pasado por la calle sicilia -peor y con avaricia-. Ya hay otros medios que también cuentan lo que pasan. Otros, no obstante, optan por el silencio y prefieren seguir cobrando subvenciones, pero también se les acabará. Mientras, ustedes, lean con atención porque no tiene, insisto, desperdicio esta información de Albert ya que alguien hoy, presidente o ex presidente, dircom o jefe de propaganda, asesor o ex asesor y vicepresidente, no se sabe si profesional, tiene que estar rojo de vergüenza. Lean, lean.

TEXTO 'El 9' 16/05/2008
Si no pots vèncer el teu enemic, alia-t’hi. Jordi Roche comença a aprendre les arts de la política, i ahir a Sabadell ho vam poder comprovar. Encara el veurem amb Joan Laporta presentant- se a la Generalitat! Com que Jaume Roura era el candidat de Villar per la FCF, Roche es va convertir en oposició, i més duent a la candidatura dos anti-Villar com són Campoy i García.
Les relacions mai van ser bones, i menys quan Roche el va plantar marxant de comissió delegada de la FEF i després entrava a formar part de la plataforma de Mateu Alemany que volia presentar-se per fer fora Villar. Però resulta que l’home que els va animar a presentar-se contra Villar, el secretari per l’Esport espanyol, Jaime Lissavetzki, ara s’ha fet enrere, ha venut a Alemany, i permetrà que Villar es presenti, però per darrera vegada. Davant d’aquest panorama, Roche només tenia dos camins, o bé seguir amb la destral a la mà i continuar topant amb una paret –com quan Villar va vetar el partit contra els EUA–, o bé abaixar-se el pantalons,
destapar la vaselina, i fer les paus amb Villar per no hipotecarli els futurs quatre anys al seu successor a la FCF. Frases com «és una satisfacció que estiguis aquí» o «gràcies per defensar els diners de Catalunya» de Roche dirigides a Villar, ahir, van sonar tan postisses com necessàries. I veure’ls tots dos asseguts de costat rient al microbús, impagable. A vegades un s’ha empassar alguns gripaus si vol aconseguir alguna cosa, i si un hi posa una mica de romesco, tampoc són tan dolents... Gripaus
ALBERT SOLÉ (EL 9)

Humor sicilià

Una nota d'humor per acabar bé la setmana:


Sabeu per què el president de la FCF no vol que Rodolfo Chikilicuatre guanyi el dia 24 el Festival d'Eurovisió?

Fàcil. Perquè ell aposta per ISRAEL.

.

Vergüenza ajena y traición

Hacía muchos meses que no escribía desde este blog, decisión que algunos han aprovechado para publicitar vetos, imposiciones, pactos y demás 'chorradas'. Lo cierto es que la situación por la que atraviesa la Federació Catalana es tan lamentable que no quería que se me acusara de 'torpedear' al aún presidente (omitiré sus dignísimas credenciales) ni mucho menos, ya que, como argumenta el ex director de comunicación de la FCF, y actual jefe de propaganda, ni soy nadie ni 'Futbolcatalunya.com' es un medio que siga nadie. Pero la visita de Ángel Villar a Sabadell y la actuación del todavía presidente de la Catalana me ha llevado a volver a las 'andadas'. Menos mal que el próximo 15 de junio este personaje se irá y, espero y deseo, que no vuelva más ni a un club (pobre Girona) ni a una Federació cuyos números tendrá que descifrar una, dos o tres auditorías. El acto que en la tarde de ayer se vivió en Sabadell es el último gesto de traición a un fútbol catalán que votó en Asamblea (¿sabe el todavía presidente lo que es una Asamblea?) NO a Ángel Villar. Que no se engañe el fútbol catalán. Los 2,7 millones que ha recibido para la Ciutat Esportiva se hubieran cobrado igual. Es más, la deuda de la RFEF con la FCF es mucho mayor aunque sólo entiendo que las prisas para cerrar números y balances justifiquen una rendición y una traición como la que se vivió ayer. En pleno acto 'peloteril' no faltó el deseado heredero, 'Isra', ni el amigo Josep Contreras -siempre ha sido así-. Al parecer, no fue nadie más a un acto por el que el fútbol catalán pagará por culpa de un presidente que ha faltado a su palabra con todo el mundo, claro que para faltar, hay que tenerla. Ardo en deseos de escuchar a Miguel García y Ricard Campoy, dos históricos que siempre han acompañado a su presidente a Madrid para trabajar con Mateo Alemany como alternativa del fútbol español. Claro que, para veinte días que le quedan al todopoderoso y esa última foto en el palco del Camp Nou, si Joan Laporta se lo permite, ¿vale más callarse? Quien se ha adelantado es el presidente de la Federación Aragonesa, Oscar Flé. Y prepárense, porque a este señor no lo para nadie.

Flors i violes a la Federació

Fidels a la cita en el carrer Sicilia. Allà van arribar els directius de la FCF després d'haver rebut, per primera vegada en gairebé tres anys, un ordre del dia que ja s'havia publicitat en moltes ocasions per part de l'encara president Jordi Roche. Encara que sonaven ‘tambors de guerra’, la reunió dels ‘amics’ directius ja s'havia aigualit abans, tal com manen els cànons que només s'ensenyen en escoles de pagament a les quals no van assistir mai molts dels presents encara que sí alguns dels qui han dedicat, i dediquen, els millors anys de la seva vida al futbol català. Tot estava pactat?. Fins i tot que el vicepresident, Miguel García, el díscol Miguel García, viatjaria a Madrid per ser present en la reunió de la Plataforma de Mateo Alemany. Era una bona excusa. Encara que allí es va trobar amb 'Isra' -"tu, aquí? Li va dir un a l'altre i l'altre a l'un- No passa res. La Federació té diners i paga viatges i el que faci falta .

García marxarà? el 30 de juny amb Roche perquè així ho va parlar el president amb el vicepresident primer qui, per cert, no perd la seva condició primera. Els nomenaments d'Israel López i Andreu Subies augmenten la nòmina de ‘vices’ però, SEMPRE, per sota de l'etern Campoy. Altra realitat que es repeteix: ho vaig dir fa uns dies i ho repeteixo avui: li té més por que a ‘set velles’. Si no és així, si tan dolent és, per què no ho tira?-.Roche marxarà després de l'Assemblea que es farà a Girona, a casa seva, Campoy quedarà com a president en funcions i serà l'encarregat de dur tot el procés electoral per a finals de setembre o principis d'octubre. És a dir, a partir d'ara, tornarem al de sempre: reunions, pactes secrets, promeses, abraçades, signatura de sang i a intoxicar, però això és futur.

“El millor president de la Federació ha estat PORTA”.

Déu n’hi do quina sessió de ‘flors i violes’ al carrer Sicilia. Les floretes i el piloteig cap a Jordi Roche es multiplicaven fins i tot per part d’aquells que li estan traint per darrere. No citaré noms per higiene personal i per evitar-li una publicitat que només la seva consciència li passarà factura. “Quin fàstic!”, pensaria Roche escoltant les ximpleries de qui sembla disposat a abraçar fins a un fanal, com diria aquell, per a sobreviure. Allà ell!

Els afalacs cap a Roche ressonaven amb força a la sala. Alex Moga (Pirineus) es va pujar al trineu del ‘sabó’ i li ‘va ensabonar’ fins que li va agafar el relleu el nou vicepresident, Israel López. A ‘Isra’ ho entenc: ara és vicepresident professional? No sé si passarà a la història per ser el primer directiu oficial que cobra (fins ara ho disfressaven a través de la Fundació). Seria bo, ‘Isra’, que comuniquessis oficialment si cobres de la FCF, encara que siguis directiu, o, com al cervell de Josep Baliu, et paga el president de la seva butxaca. Seria bo i evitaries certs enrogiments innecessaris. Però entre tant d’afalac, compliment, adulació, ganyotetes, coba, làbia, lisonja, salameria, manyaga, encomi, pujada al cim, entronització i exaltació, alguns presents van optar per un silenci prudencial que s'anirà trencant a poc a poc a mesura que passin els dies.

M’expliquen que durant la lloa del senyor Moga, també li va dir a Roche que no tenia raó quan semblava que s'anava perquè els seus directius li estaven ‘fent el llit’ o ‘posant-lo en situacions compromeses’. Roche, que va escoltar com si fos un màrtir l'exposició, va fer servir el seu vocabulari preferit tot dient que tot això eren coses dels periodistes, és a dir, coses incertes. I es va quedar tan feliç! I, el que és pitjor, els altres assistents, també. Com hagués estat de bonica una roda de premsa on hagués donat la cara. En fi, cal respectar-lo, per descomptat. Et vaig dir el que t'havia de dir quan eres president. Ara que vas cap avall, esportivament, només em queda el respecte a partir de la present.

Per cert, Ricard Campoy, a qui encara li queden moltes osques que afegir al seu revòlver, ha optat també per un silenci que s’encomana. Ho respecto molt, moltíssim. Llàstima que mai hagi pogut demostrar tot el que es diu d'ell, que és molt, i del que parlen molts, per darrere, ja que NINGÚ hem pogut demostrar res. No sé si mereix un homenatge –ell no vol- o mereix marxar d'una vegada de la Federació. Ho dic públicament: Campoy és el meu amic, el mateix que molts altres que estan en aquesta junta, però sempre seré molt més amic de la veritat i, ara com ara, només tinc punts de vista diferents pel que fa a Campoy.

Encara sort que aquest dijous, el vicepresident primer (només hi ha un, per quina raó només hi ha un? ), va tornar a afirmar que “el millor president de la Federació ha estat Pau Porta”. Dic encara sort, perquè Campoy mai, que jo sàpiga, canvia de jaqueta encara que hagi qui l’hi posi de color blau, vermell o rosa. De García, res. García parlarà, si vol, quan li doni la gana, però ha perdut una gran ocasió per a dir-li a tots els seus companys, a la cara, i escoltar de tots els seus companys, les mil i una malifetes que, diuen, ha comès des d'aquesta vicepresidència.

UN MILIÓ D'EUROS

Dues dades més necessàries, ja que les notes del departament de premsa de la Federació Catalana sempre són més desinformatives que una altra cosa. Parlen de que la Fase Final de la Copa de Regions UEFA es jugarà a les Terres de’l Ebre. És curiós que fa dos anys Roche deixés escapar l'ocasió i li brindés aquest títol a Euskadi i ara hagi corregut força perquè es jugui a Catalunya. Però, bé! Bé està el que bé segueix! I dos: Argentina vindrà el pròxim 25 de maig previ pagament d'un milió d'euros. Això és el que paga l'empresa (Multimèdia Sports) que assumeix l'organització de l'esdeveniment i carregarà amb tota l'operació.

Un cop deduïdes tots les despeses, haurà repartiment proporcional per a Federació i organització –el Barça només cobra per les despeses que generen els empleats–, encara que la FCF s'assegura els ingressos de TV3. En resum, la FCF espera dur-se sobre uns 400.000 euros, en total, per aquest Catalunya-Argentina si assisteixen unes 50.000 persones al Camp Nou. Són els números dels professionals de Roche, números que encara segueixen al llimb després d'haver-se jugat l’amistós a Euskadi. Però quan entrin els nous, segur que hi haurà repàs.

No és això, companys, no és això

Acabo de llegir amb poca atenció l’article 'No és això, companys, no és això' del nostre benvolgut seleccionador català, Pere Gratacòs, a la web de la Federació Catalana. Jo SI que llegeixo la web de la FCF, president-censor. Em refereixo, Pere, al teu president Roche, un tipus al que sols li agraden les preguntes-pilota, les entrevistes-massatge, a on sols es parla dels seus èxits financers i de com ho esta fent de bé al capdavant de l’empresa. Perquè és la teva empresa, Pere. La portes al cor, i tant; defenses a Catalunya, i tant; lluites per Catalunya, i tant... però cobrant. Ho dic perquè tan català ets tu, company, com qualsevol altre que no té la possibilitat d’escriure un article com el teu, tan clar, tan directe i tan exigent com el teu i que, a més a més, no veu un sol euro.

Em va alegrar molt la teva designació, i t’ho vaig dir, que a mesura que avança el teu mandat professional, la meva decepció és més gran. Segur que estic equivocat. No et preocupis perquè no seria la primera vegada però, quan llegeixo que se t'omple tant la boca a l’hora de parlar de Catalunya i de les seleccions , com al teu president censor, el que vol fugir ara de la FCF, em revolto.

Com pots treure la destral per defensar el pavelló de Catalunya quan no has lluitat, no has mogut un dit, ni un 'punyeteru' dit, perquè se’ls hi pagui, encara que fos la benzina, als xavals amateurs que també defenen Catalunya? Com pots elevar el teu malestar a públic quan no has obert la boca pels xavals amateurs que l’altre dia a Sant Boi sols van veure com et saludaves amb Robert Elvira? Per què estàs viatjant por mig mon a costa de la Federació Catalana si sols ‘jugues’ un partit o dos a l’any? Ah! Que et dediques a totes les seleccions! Ja, ja, ja. Si et dediques, lluita perquè aquests xavals, que no cobren com tu sino que es gasten els seus diners personals per defensar a Catalunya –aquesta selecció sí que pot competir oficialment-, gasten dies de treball i demanen permís per absentar-se, no com tu, ja que la teva agenda te la marques tu mateix.

Guanya’t la Creu de Sant Jordi per la teva defensa del nostre país, que no sols es teu, i contesta a aquests xavals: per que no dimiteixes i te’n vas després del ridícul que has fet tu i el teu president en ‘empassar-te’ la circular on s’autoritzava a jugar a futbolistes que haguessin passat por Segona B a la Copa de Regions? No és la teva responsabilitat? Serà culpa, com sempre, de l’empleat. Ja et donaràs compte, company, quan tornis a la terra i no tinguis la teva cadira garantida, fins que se’n vagi el censor, de com és de diferenta i dura la vida en una banqueta, cosa que tu ja saps, i com es viu de bé, ara, al despatx. No els heu donat ni les samarretes que han suat els pobres amateurs. Quina vergonya! Els hi doneu les que van fer servir fa dos anys i, a sobre, tens la santíssima barra de sortir a la palestra i escriure tot un manifest pro seleccions?

Una última coseta: a tu t’interessen els xavals amateurs de Catalunya de la mateixa manera que també l'interessen a la secretària general de l’Esport de la Generalitat, Anna Pruna. Li hem demanat més d'un cop la seva opinió després de la manifestada queixa del capità de CATALUNYA, Ismael, mitjançant futbolcatalunya.com. Pruna s’amaga. Gràcies, secretària.

Están hartos del 'nen' y de sus pataletas

Diferentes miembros de la junta directiva de la Federació Catalana, que TODAVÍA preside el 'nen' caprichoso y censor del fútbol catalán, Jordi Roche, no salen de su asombro ante las pataletas de quien está llamado a abandonar la nave federativa, porque así lo ha vuelto a decir a los suyos, sin, por ahora, dar la cara públicamente. Cuando aún resuena en el mundo del fútbol catalán sus promesas de transparencia, de aire fresco, de solidaridad y de respeto, el 'nen' coge de la mano al 'nen' del 'nen' (gerente de la Fundació, Navas) se lo lleva a comer unas migas -¿has visto como no serás el sucesor del 'nen'?-, junto a otros presidentes de clubs 'amigos' y vuelve, otra vez, a decir que se va, que no puede con toda la carga que supone el fútbol catalán, que le están traicionando y todas las tontadas que cualquiera se pueda imaginar sobre sus compañeros de junta.

'Nen', si no quieres acabar haciendo el ridículo más importante de la historia del fútbol catalán, si no quieres que te toquen 'la cresta', más de la cuenta, ¿por qué no le dices, cara a cara, a Campoy, a García y a Gálvez -estos tres son los que importan ¿no?-, por qué no les dices, a la cara, lo que luego les cuentas a otros con mesa y mantel de por medio? En la vida hay que ser valiente. Si dices que te vas de la FCF, véte, nadie te va a echar de menos, nadie, ni siquiera aquellos a los que les has puesto un sueldo generoso por su talento (Buscail), por sus reverencias y experiencia en 'pesebres' (Navas) o por su peso, en votos, Israel López.

'Isra', te lo vuelvo a aclarar, por última vez: no tengo nada contra tí, en absoluto. No me parece mal que cobres, lo que me parece muy mal es que tu presidente diga que sus directivos no cobran cuando tú sí que recibes un sueldo de la Fundació. Bueno, lo ¿recibías o lo recibes?. Es que me han comentado compañeros tuyos de la Fundació que , desde Febrero, te paga directamente Roche de su bolsillo. Si es así, sería el segundo 'empleado' personal del 'nen' -¡será por pasta!- detrás de Baliu y futuro, si el fútbol catalán no lo impide, primer presidente profesional con sueldo.

Una cosa más: ésta va para el DIRCOM, mi entrañable Mario Ruiz. Estamos esperando con ilusión tu vuelta al mundo real, a tu PERIODICO, así volverás a saber lo que es estar en el otro lado de la trinchera. ¿Por qué no fuiste tú a comer migas, Mario? ¡Ah, que no te gustan. Vale.

Roche, el débil (2ª parte)

El artículo previo completa una información exhaustiva sobre el actual momento que está viviendo la Federació Catalana de Fútbol. El compañeroTONI LASO escribe lo siguiente con tres antetítulos muy definidos: 'El dirigente no ha podido erradicar el poder fáctico de los presidentes del entorno de Barcelona'
'El PSC lo encumbró a la presidencia y ahora no ha podido soportar las ansias de control' '
'La intención del dirigente era de marcharse en junio pero podría haber dimitido ayer por la tarde'....


A JORDI ROCHE LO ECHAN DESDE EL CINTURÓN ROJO


La Federació Catalana de Futbol está atravesando una crisis sin precedentes después de conocerse que el presidente, Jordi Roche, tiene la intención de marcharse de la presidencia en los próximos días. En un principio, Roche tenía previsto abandonar la presidencia el próximo 30 de junio para dejar paso a nuevos dirigentes que puedan reconducir la situación de caos en la que está sumida la Federació desde hace unos meses.
A Roche le han dimitido varios vicepresidentes y no ha conseguido realizar la limpieza que quería de las estructuras arcaicas que están enquilosadas en la Federació desde hace muchos años. Los problemas personales que argumenta Jordi Roche son, básicamente, las presiones que está recibiendo de todo tipo en los últimos meses por parte de directivos que le apoyaron para ser residente en las pasadas elecciones y que le han solicitado cargos y ayudas a sus respectivos clubs.
Roche fue aupado a la presidencia merced a la estructura y al presupuesto que el PSC le otorgó, por ser cercano a este formación política. Sin embargo, son estos mismos los que le han puesto trabas sin parar para conseguir el objetivo que era sanear la Federació e intentar aportar algo más al fútbol de Catalunya que no fuera precisamente el de seguir diligenciando fichas. Los rumores apuntaban ayer que Roche podría haber dimitido ayer por la tarde después de sopesar que el ambiente ya estaba contaminado y que nada podría hacer a partir de ahora salvo recibir trabas a su gestión por parte de algunos presidentes de clubs modestos .