Vacas i Quiñonero estan ' condemnats ' a entendre’s

He de reconèixer que mai hagués esperat una reacció tan irreconeixible del president del Prat, Luis Quiñonero . Vacas no mereix una sortida així . Poques persones mereixen sortir per la porta de darrere encara que Agustí no hagi arribat a sortir oficialment . Ni sé el que reclama Vacas ni crec que a ningú li interessi, ja que no pot ser més que el que té escrit encara que, com bé ha dit en roda de premsa Quiñonero, la paraula d'una persona pugui ser suficient. 

El que ha fet malament el màxim responsable del club ho sap millor que ningú: primer cal deixar sortir i tancar un cas per obrir un altre. Per molt que pugui arribar a sorprendre l'arribada dels senyors Zurro i Barroso , encara que l'oferta a Catalunya sigui extraordinària , Quiñonero i la seva junta s'han guanyat la confiança per contractar a qui considerin, però començar a fer números un cop ja t'has compromès és una errada que costa entendre. Dit això : error assumit , aplaudiments i atents perquè l'AE Prat necessita que els dos vagin junts , cara a cara , a una roda de premsa i ho expliquin tot. Vacas i Quiñonero estan ' condemnats ' a entendre’s. L’afició ha de saber el que demana l'extècnic igual que ja sap el ' pal ' que arriba des de la Seguretat Social perquè el seu president ho ha explicat . Parlar d'un o d’un altre sense estar present qualsevol dels dos no és lògic ni saludable .

“Si us plau, la carpeta de Tercera Regional”

Qui ja tenim uns quants anys i treballem en futbol català molt abans de que es convertís en #futbolcat, potser alguna vegada vam pronunciar aquella frase a les estretes finestretes de la seu de la Federació Catalana a la Plaça Catalunya, abans que El Corte Inglés fos ampliat. No hi havia internet i la única forma de comprovar els resultats era anant personalment allà entre setmana amb una carpeta plena de paperassa, demanar una altra carpeta on hi havia escrits els resultats oficials i corregir errades.

Avui en dia, un es connecta al web de la FCF i té (en teoria) els resultats oficials i les ‘actes’ (entre cometes, perquè no deixa de ser una fitxa tècnica extreta de l’acta) de tots els partits del futbol català. La FCF, d’aquesta manera, no només ofereix (en teoria) una gran informació sinó que entra en competència amb els mitjans que es dediquen a aquesta mena de continguts.

Llàstima que amb tants avenços tecnològics, des de la FCF s’oblidin una mica el concepte RIGOR, amb errades que s’allarguen en el temps i confusions i oblits que perjudiquen la feina dels qui consulten aquesta eina amb l’intent de confirmar el que hauria de ser oficial.

Resultats validats amb 0-0 quan el partit tenia un altre resultat, canvis no consignats o equivocats, noms de futbolistes que ‘desapareixen’ –ara s’ha corregit i, almenys, surt el nom de pila, un gran avenç-, partits acabats amb un resultat i que, quan entres a l’acta, reflecteix un altre... Un nyap darrera l’altre que s’allarguen en el temps sense que ningú posi fre.

Anem amb exemples pràctics que segur que algú reconeixerà si ha consultat aquest web durant aquest cap de setmana:

A Lliga Nacional Juvenil, el resultat del partit Mercantil-Figueres apareixia com 1-0, però quan es clicava al botó ‘acta’, el marcador era de 0-0- Golejador desaparegut.

En aquesta mateixa categoria, al partit Damm B-Mollet, a la matinada de diumenge a dilluns figurava el resultat correcte de 4-4 però clicant al botó ‘acta’ ens quedàvem en 2-2. Quatre golejadors ‘oblidats’... i ves a saber si també les targetes, canvis...

A la Divisió d’Honor Cadet, el partit Bordeta de Lleida-Jàbac va acabar 2-2. Si entraves a la fitxa, el marcador era de 2-1. El segon golejador del Jàbac també queia en l’oblit.

Sortosament, dilluns al matí, per art de màgia, ja van aparèixer tots aquests golejadors. No tenim tanta sort amb les desaparicions dels canvis dels partits, etc.

Un exemple és el partit de Segona Catalana Grup 1 Escola Gironès Sàbat-Bescanó. Veiem a les cròniques dels diaris que ha hagut fins a cinc substitucions durant el partit. A la pàgina web de la Federació, en aquests moments (dilluns 30 de setembre del 2013, a les 14.00 hores) no en consta cap i dubtem que els posin, com passa molts cops.

Ja no entrem en les errades de golejadors. Consultar una classificació de golejadors de segons quina categoria és sotmetre’s a un espectacle d’errades acumulades i no corregides “perquè així surten a l’acta i això és intocable”. Bravo! Això és rigor, encara que també part de culpa la té el delegat de torn, que signa l’acta sense llegir-la... perquè es passa la paella, el xofer de l’autocar té pressa o comença el partit del Barça o l’Espanyol.

Moltes d’aquestes errades que només contribueixen a la confusió pels qui treballem en aquesta informació potser quedarien arreglades si es pengés al web de la FCF l’acta original dels partits. No és res impossible. De fet, la ‘casa mare’, la RFEF, ja ho fa en TOTS els seus partits oficials. Per què la FCF no ho fa? Diuen que “per a preservar la intimitat de les dades”. Excusa barata i sense cap fonament, atenent al que explicàvem de les actes RFEF. Jo no m’ho crec.

Toca buscar solucions, acabar la feina incomplerta i, sobretot, DEIXAR D’ENGANYAR. La FCF ha de donar un altre pas en l’obertura de la informació i ha de treballar perquè no passi ni un dia en què es corregeixin errades. Aprenguin d’altres federacions, on aquest aspecte es treballa molt millor. Escoltin a qui es queixa si ho fa amb fonament i, sobretot, no permetin que ens recordem d’aquells temps de passejar la carpeta per Barcelona per tal d’obtenir els resultats correctes. Qui volem donar difusió a aquest futbol us ho agraïrem.

Els presidents de Tercera es mouen

Una cosa important es mou al voltant de la Tercera Divisió, o , més concretament, en la vida dels clubs catalans del grup V. Tal com indicàvem dies enrere, la inquietud dels clubs davant la realitat que els envolta, en forma d'inspeccions de la seguretat social i altres aspectes que sempre va molt bé es puguin debatre, ha portat a dos presidents (Manlleu i Europa) a reunir a tots els seus companys aquest dijous a Granollers. 

Vet aquí el correu que Josep Anglada i Gils De Bode han remès a tots els seus companys i on es poden llegir diversos punts interessants en l'ordre del dia. 

Bon dia President,
Davant de la situació preocupant i dubtes pel futur del futbol en general i la viabilitat de molts clubs en concret, proposem  organitzar una reunió de tots els Presidents de la Tercera Divisió.

Volem posar en comú l´informació i coneixements per trobar solucions i actuacions en general per tots els clubs.
Et convidem a una primera reunió el proxim DIJOUS 26 de Setembre a les 19H  al  Hotel “AUGUSTA” (Autopista AP-7, sortida 13 Granollers – Vilanova del Vallés)

Punts ordre de dia de la reunió:

-          Posar en comú informació Seguretat Social /  Com afectarà als clubs de Tercera ?  Contractes laborals per jugadors i tecnics ?!

-          Conveniencia crear una Associació de Clubs Tercera Divisió ? (incloent-hi Primera Catalana  o no ?)

-          Sugerencies Calendari Tercera Divisió / Horaris / etc.

-          Sugerencies / actuacions per incrementar assistencia als partits  Tercera

-          Definir agenda proximes reunions i llocs de trobada.
      
Preguem confirmació de l´assistencia abans del dimarts dia 24 via mail o telefon.

Gràcies !

Cordialment,

Josep Anglada                                                        Guillaume de Bode

President AEC Manlleu                                          President CE Europa

Atenció a aquesta reunió que se celebrarà lluny del carrer Sicilia perquè, encara que no s'esperen moviments ni grans  ni petits, sempre cal estar atents a qualsevol inquietud. I aquesta iniciativa és  molt bona i digna de l'aplaudiment. Tot passa per la unitat i, si primer és lluny de la Federació Catalana, molt millor. Aquest pot ser un gran inici d’un canvi molt important. 

El Reus Deportiu de Joan Oliver sólo tiene promesas

El aterrizaje en el Reus Deportiu del ex director general del FC Barcelona, Joan Oliver, suena angelical, generoso y salvador. Quizá demasiado en estos tiempos de crisis aguda e insuperable para un club tan modesto, con una base social de apenas 400 afiliados y ahora condenado a reiniciar el camino de regreso hacia otra conversión en SAD, de donde venía escaldado y adeudado.

Nada tiene sentido en esta historia, menos aún el liderazgo de un personaje que como gestor y primer responsable ejecutivo del Barça consintió una escandalosa escabechina financiera en un mundo de excesos y descontrol donde los directivos y según qué empleados podían tirar de tarjeta visa del club sin dar explicaciones e incluso sin presentar justificantes ni facturas.

A sus órdenes el Barça cerró con más de 80 millones de déficit y presentó ante los medios unos números sin auditar en un acto profesionalmente vergonzoso. Además, un juez lo ha imputado por que era él quien visaba los pagos a Método 3, gastos que podrían ser considerados delito si prospera la querella en curso. Joan Oliver se marchó del club, no obstante, habiéndose autoliquidado con una generosa indemnización.

Veremos el final, pero de entrada hay poner en cuarentena y bajo la lupa su voluntad de ayudar al Reus Deportiu a convertirse en un grande del fútbol catalán y su promesa de invertir 500.000 euros en el club, algo que, de momento, es sólo eso, una promesa. Lo único seguro es que muy pronto los socios del Reus Deportiu dejarán de ser sus propietarios, eso sí es real.

FIRMA INVITADA: Francesc Perarnau (Periodista, Subdirector Mundo Deportivo)

El president de la UE Sant Andreu no està per a ximpleries

Manuel Camino, president de la UE Sant Andreu, està ‘amb la mosca’ darrere de l'orella. Però no li ve d'ara el seu malestar sinó que ho arrossega des del seu aterratge en el Narcís Sala. Ara s'ha agreujat més amb la Inspecció de la Seguretat Social sobre una entitat que no rep cap subvenció d'organismes oficials. Després de rebre el testimoniatge de Joan Gaspart, Camino es va posar a treballar i, sense saber realment com sobreviu i cobreix el seu pressupost, s'ha afartat. Així es va manifestar dimarts passat en la Federació Catalana. 

“No vull ser l'últim president del Sant Andreu” , va comentar amb un to d'estar fart el mandatari quadribarrat doncs se sent “sense suport de ningú. És l'hora d'unir forces i cal prendre mesures dràstiques”, va afegir davant la sorpresa de gairebé tots els presents. Gairebé tots ja que els seus col·legues de Badalona i Prat saben que Camino vol que el futbol català prengui “mesures dràstiques” davant la qual s'aveïna. “Això de sofrir inspeccions aleatòries és insuportable” va comentar davant el president, Andreu Subies ,en un parlament on també ‘va rebre’ el president del Mollerussa, Carles Fernández. 

“Ens donen per morts” va afegir en clara referència a Santboià, Prat i a la pròpia UESA doncs “ningú parla de les inspeccions en curs”. Camino i la resta d'equips, igual que la FCF,  no saben res de la ‘guerra’ particular que manté el CE L’Hospitalet amb la Seguretat ja que el cas ja va passar per les mans del jutge. El president del Sant Andreu va de debò, no li agraden les ximpleries i està disposat a tot perquè…. no rep res. 

El departament de premsa de la FCF torna a ‘patinar’

No és el nostre estil criticar a cap departament de premsa de cap club català. Cadascú fa el que pot i, generalment, fan molt més del que poden. Assumpte ben diferent és la Federació Catalana de Futbol. Al llarg d'aquests dos anys, Andreu Subies ha demostrat que el tema de la premsa mai l'ha deixar de costat. i ara la meva intenció no és culpar personalment a ningú, sinó fer que el senyor president actui. M'explico.

El més positiu d'aquest període ha estat el ressorgir de la meravellosa pàgina web que dirigeix Albert Fernández. La FCF creu, i jo ho respecto, que és la millor manera d'informar als seus afiliats, per descomptat, i, de pas, la millor manera de no deixar als mitjans de comunicació, que bastant tenen amb sobreviure,  elucubrar més del compte. La web federativa realitza entrevistes, reportatges, ofereix tots els resultats, vídeos, estadístiques… el que faci falta i més; per què fan falta els mitjans?. 

I cal aplaudir aquesta iniciativa ja que la ‘competència’ anima, però arriba un moment que es passen. No la web sinó qui ho permet i el cap visible és el propi president. Nomenen com a vicepresident a un gran del futbol català com és Pere Guardiola i no tenen ni el detall de reunir a la premsa (dues, tres, quatre… cap) perquè ho expliqui. El departament redacta, envia correus i publica a la web. Signen amb el seleccionador català, Toni Almendros, la seva continuïtat i reorganitzen l'equip de treball i més del mateix. Sembla que Subies prefereix que el seu departament comuniqui que presentar en societat a totes aquestes cares noves. Això és el mateix, senyor president, que muntar rodes de premsa i no admetre preguntes. I em consta que vostè no té cap problema per contestar sobre qualsevol assumpte. 

Aquesta ‘patinada’ de qui està al seu costat,  però mai ha estat amb vostè (president), la pagarà. Al temps. Sr. Subies. Demà ja parlarem dels coreans ja que, encara que són asiàtics, no tenen res a veure amb els xinesos del millor president de la història de la Federació Catalana. Veritat?

Els recursos federatius poden també passar per caixa

La FCF està alarmada amb totes les impugnacions que s'estan produint en aquest inici de temporada. De fet, la campanya passada ja vam informar que s'havien resolt 1.014 expedients en el Comitè d'Apel·lació i s'havien presentat 33 recursos davant el Tribunal Català de l'Esport. Al ritme que anem aquests números seran ridículs. No oblidin que a la RFEF ja es cobra per presentar recursos. Això podria provocar una clara discriminació entre clubs ja que sempre podria ‘barallar’ més qui més tingui, encara que aquesta lluita que tots portem amb la justícia ordinària, es pot ampliar a la via federativa catalana.

Les diferents impugnacions de partits per alineacions indegudes a Primera Catalana a la primera i segona jornada han encès les alarmes al carrer Sicilia i ningú pot descartar que la directiva que presideix Andreu Subies assumeixi cobrar per futurs recursos en segona instància. És a dir, per acudir al Comitè d'Apel·lació. Es pensaria molt més un club acudir a aquest segon nivell si sap que ha de pagar en el cas que el comitè no li doni la raó? Segur que sí.