Sé que el més convenient, el millor i el que pot evitar desqualificacions i ingratituts és callar la boca, ‘penjar’ la ploma i dedicar-te a aplaudir encara que només sigui a un tontet. Però creo que els mitjans de comunicació estem obligats a donar un pas més cap a davant i, com a mínim, opinar. Llegir, diàriament, com apareixen Ajuntaments disposats a assumir deutes dels clubs que representen la ciutat em sembla una mala solució electoral que es pot traduir en la pitjor de les ajudes per al nostre futbol català.
Per què ha de pagar tot el món el desgavell, l'escassa imaginació o la inutilitat d'uns quants dirigents? Em diran que tot funciona igual. De fet, tot està muntat de la mateixa manera, és ‘el peix que es mossega la cua’, tota aquesta retòrica de la qual la premsa també som escassament originals, però, si més no, anem a comentar-ho. “L’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, confirma que el consistori adquirirà la societat anònima esportiva del Reus i que Ramon Alabart serà el seu president. Arrenca així el procés per sanejar l’entitat econòmicament i deixar-lo en mans dels socis”.
En resum, els quasi 300.000 euros de deute, que diuen, arrossega el Reus SAE se'ls ‘menja’ l'Ajuntament, és a dir, tots els reusencs, i aquí no passa res? He entès bé? Dolent, perillós i perill de contagi ‘’. Ja saben totes les entitats de Reus el que han de fer encara que la seva gestió sigui deficient. L'alcalde (PSC) ‘paga’.
diumenge, 5 / juliol / 2009
dimecres, 1 / juliol / 2009
Casals i Gaspart intercanvien impressions
El president de la Federació Catalana de futbol, Jordi Casals, i l'expresident del FC Barcelona, Joan Gaspart, van mantenir un discret esmorzar dimarts passat en ‘la casa’ professional de l'actual vicepresident de la Federació Espanyola. Al costat de Casals van acudir el vicepresident primer, Andreu Subíes, el directiu Xavier Torres Lliteras i l'assessor extern de futbol sala, Israel López.
Segons algun dels testimonis presents, l'intercanvi d'impressions entre les dues parts va ser més que correcte i tant una part com altra es van brindar davant una futura reciprocitat i col·laboració pel bé del futbol català. La pròxima Assemblea del futbol espanyol (divendres dia 10) durà a Jordi Casals a Madrid on entrarà, com membre de dret, en la junta directiva de la RFEF. És més, els nous responsables de la Catalana van mostrar una grata sorpresa a l'escoltar com Joan Gaspart oferia al propi Casals la possibilitat d'estar present en la Comissió Delegada de la RFEF , autèntic òrgan de govern, en el lloc que li correspon a la UE Sant Andreu.
El president de la RFEF , Ángel Villar, decidirà en les pròximes hores el futur del ex vicepresident de la FCF , Ricard Campoy, triat per designació personal i directa de Villar, així com les places que ocupen Josep María Vallbona i Miguel García, aquest últim com membre del Comitè Nacional de futbol Sala.
Segons algun dels testimonis presents, l'intercanvi d'impressions entre les dues parts va ser més que correcte i tant una part com altra es van brindar davant una futura reciprocitat i col·laboració pel bé del futbol català. La pròxima Assemblea del futbol espanyol (divendres dia 10) durà a Jordi Casals a Madrid on entrarà, com membre de dret, en la junta directiva de la RFEF. És més, els nous responsables de la Catalana van mostrar una grata sorpresa a l'escoltar com Joan Gaspart oferia al propi Casals la possibilitat d'estar present en la Comissió Delegada de la RFEF , autèntic òrgan de govern, en el lloc que li correspon a la UE Sant Andreu.
El president de la RFEF , Ángel Villar, decidirà en les pròximes hores el futur del ex vicepresident de la FCF , Ricard Campoy, triat per designació personal i directa de Villar, així com les places que ocupen Josep María Vallbona i Miguel García, aquest últim com membre del Comitè Nacional de futbol Sala.
dilluns, 29 / juny / 2009
Roda pregunta on és Josep Vives
He d'admetre, per endavant, que si hi ha un personatge que sempre m'ha sorprès per la seva capacitat per posar-se la camisa adequada en cada moment, aquest és Josep Vives. Vaig amb els càrrecs, que això li posa al personatge: Delegat Territorial a Tarragona i expresident de l'històric Roda de Barà At. Aquest diumenge ha tingut a bé acompanyar al president de la Federació Catalana, Jordi Casals, per La Bisbal del Penedès i Bellver del Penedès. Això està bé, ja que Casals compleix les seves promeses, però el que no sap Casals, encara, -és normal- és que alguns companys de viatge, que ara l'abracen, només hores abans de la votació del passat 13 de juny, ho feien amb Jesús Farga.
És el cas del meu 'admirat' Josep Vives."Sempre estic al costat del president Campoy" em deia una i altra vegada quan ens creuàvem trucades amistoses, la majoria per preguntar si sabia alguna cosa del seu futur perquè ell, evidentment, no s'assabentava de res. "Ara estic amb Farga. Ja veurem" em va dir un altre dia. I al final, lliurement, va apostar per la via Casals, la qual cosa em sembla fenomenal, però aquest tipus -casualitats de la vida- va ser el protagonista de l'assemblea del Roda de Barà At. que es va celebrar el passat dissabte 27, i en la que vaig ser present de manera accidental, però hi vaig ser i vaig sortir espantat.
No sé, Josep, si espantat és la paraula, però aquesta Assemblea va treure uns números de la teva/seva gestió que enrojolarien a qualsevol, farien que no tornis per Roda en molt temps ni tan sols amb aquest 'càrrec' que tant t'agrada, el mateix que et disgusta que et/li recordin que la seva senyora és empleada de la Federació Catalana de futbol, a Tarragona, cosa que l'exdirector, Pol Buscail, va estar a punt de carregar-se. Te'n /s'enrecorda quan em 'plorava' i m'ho explicava?
Doncs, bé. Anem amb l'Assemblea que, al cap i a la fi és el que importa. Si el Roda de Barà no troba, aviat, 20.000 euros el club presenta tots els símptomes per a la seva desaparició i això, que com es lamentava l'històric Manolo Martínez, parlem d'un club que va néixer el 1922. El president, Antonio Casas, va exposar la realitat tal qual és: hi ha un deute que ascendeix a ¡¡¡55.000 euros!!! dels quals 20.000 corresponen a jugadors que van militar a Primera Catalana, encara que per les oficines del club no apareixen ni contractes ni rebuts.
Aquesta és una altra història de la qual Casas no obté respostes: "Li vaig preguntar a Vives, a través d'una emissora de ràdio, per què si el jugador Okoro li va demanar la baixa, no li va donar i ara el jutge ens condemna a abonar-li gairebé 20.000 euros, li vaig preguntar també on estaven els rebuts del club durant la seva gestió i no he trobat respostes. L'únic que sembla és que la culpa és del cha-cha-chá. El que li diria a Vives és que vingui al club, que doni la cara i que ajudi, ja que ara és quan cal ajudar el club."
Altres testimonis van ser més durs i van advocar per la "desaparició total" del club i començar de zero, d'altres van voler avalar el deute, encara que es van quedar sols, i, finalment, es va decidir apuntar els tres equips que obliga la Federació Catalana el dimecres 1 i esperar els miracles. La meva modesta pregunta és: Per què, Vives (Josep) no assumeix/es el pressupost que no es va complir com a president en un mandat en què va preferir dimitir i deixar-li el 'marró' a una gestora que bastant va fer amb sortir del pas? Ara que és/ets 'Adjunt al President i Delegat de Tarragona' per què no t'estires una mica i treus l'equip dels teus amors del pou?
Algun dia, cara a cara, m'explicarà/as aquesta facilitat per canviar de 'jaqueta', encara que jo el felicito per aquest nou nomenament que també comporta donar la cara en moments difícils i el dissabte, A CASA SEVA, se'l va trobar a faltar. Podria haver contestat a moltes preguntes dels seus companys-socis. Sempre-seu
És el cas del meu 'admirat' Josep Vives."Sempre estic al costat del president Campoy" em deia una i altra vegada quan ens creuàvem trucades amistoses, la majoria per preguntar si sabia alguna cosa del seu futur perquè ell, evidentment, no s'assabentava de res. "Ara estic amb Farga. Ja veurem" em va dir un altre dia. I al final, lliurement, va apostar per la via Casals, la qual cosa em sembla fenomenal, però aquest tipus -casualitats de la vida- va ser el protagonista de l'assemblea del Roda de Barà At. que es va celebrar el passat dissabte 27, i en la que vaig ser present de manera accidental, però hi vaig ser i vaig sortir espantat.
No sé, Josep, si espantat és la paraula, però aquesta Assemblea va treure uns números de la teva/seva gestió que enrojolarien a qualsevol, farien que no tornis per Roda en molt temps ni tan sols amb aquest 'càrrec' que tant t'agrada, el mateix que et disgusta que et/li recordin que la seva senyora és empleada de la Federació Catalana de futbol, a Tarragona, cosa que l'exdirector, Pol Buscail, va estar a punt de carregar-se. Te'n /s'enrecorda quan em 'plorava' i m'ho explicava?
Doncs, bé. Anem amb l'Assemblea que, al cap i a la fi és el que importa. Si el Roda de Barà no troba, aviat, 20.000 euros el club presenta tots els símptomes per a la seva desaparició i això, que com es lamentava l'històric Manolo Martínez, parlem d'un club que va néixer el 1922. El president, Antonio Casas, va exposar la realitat tal qual és: hi ha un deute que ascendeix a ¡¡¡55.000 euros!!! dels quals 20.000 corresponen a jugadors que van militar a Primera Catalana, encara que per les oficines del club no apareixen ni contractes ni rebuts.
Aquesta és una altra història de la qual Casas no obté respostes: "Li vaig preguntar a Vives, a través d'una emissora de ràdio, per què si el jugador Okoro li va demanar la baixa, no li va donar i ara el jutge ens condemna a abonar-li gairebé 20.000 euros, li vaig preguntar també on estaven els rebuts del club durant la seva gestió i no he trobat respostes. L'únic que sembla és que la culpa és del cha-cha-chá. El que li diria a Vives és que vingui al club, que doni la cara i que ajudi, ja que ara és quan cal ajudar el club."
Altres testimonis van ser més durs i van advocar per la "desaparició total" del club i començar de zero, d'altres van voler avalar el deute, encara que es van quedar sols, i, finalment, es va decidir apuntar els tres equips que obliga la Federació Catalana el dimecres 1 i esperar els miracles. La meva modesta pregunta és: Per què, Vives (Josep) no assumeix/es el pressupost que no es va complir com a president en un mandat en què va preferir dimitir i deixar-li el 'marró' a una gestora que bastant va fer amb sortir del pas? Ara que és/ets 'Adjunt al President i Delegat de Tarragona' per què no t'estires una mica i treus l'equip dels teus amors del pou?
Algun dia, cara a cara, m'explicarà/as aquesta facilitat per canviar de 'jaqueta', encara que jo el felicito per aquest nou nomenament que també comporta donar la cara en moments difícils i el dissabte, A CASA SEVA, se'l va trobar a faltar. Podria haver contestat a moltes preguntes dels seus companys-socis. Sempre-seu
dissabte, 20 / juny / 2009
Jordi Casals, 'Protagonista' a Futbol Catalunya
El president de la Federació Catalana de futbol, Jordi Casals, va acudir aquest divendres com a convidat especial als estudis d'Onda Rambla, tres dies abans de la seva presa de possessió dilluns 22. Aquest és un estracte de les seves declaracions més interessants.
Qui m'ha portat a la FCF ha estat el treball del Santboià. Tots fèiem gust com estava en l'any 2000 i tots junts l'hem deixat en la situació actual. Això ha decidit els meus companys perquè fos president
Vaig dir SI a ser candidat a la FCF després que Ramon Alfonseda digués que no podia ser president per temes familiars. Dos o tres setmanes abans de les eleccions em vaig decidir.Ha estat una campanya molt neta per la nostra part i no vull entrar en altres comentaris.
La participació (60%) va ser molt positiva ja que només van anar 54 equips a l'Assemblea.No m'han agradat alguns comentaris respecte a persones que s'han fet. No m'he assabentat que ningú no hagi anat contra mi com es persona. M'hauria agradat que haguessin anat a votar més clubs i hagués guanyat per més avantatge.
D'on han sortit els diners de la seva campanya? De col·laboracions nostres i quatre empreses amigues. Ha estat una campanya humil però no de pobresa. Han pagat els membres de la candidatura i per algunes de les seves gestions. Hem estat molt rics en treball. Jo he fet gairebé 7.000 kms aquests dies i això no es paga en diners.
Això de les catifes ve del Barcelona i de les seves eleccions. Jo confio que els números estiguin clars. Quant al comitè d'àrbitres, entrenadors i despeses vull veure-ho tot. Jo denunciaré, com va ocórrer amb els SMS, si hi ha alguna cosa per portar-ho als jutjats. Ara que no es pensi la gent que pararé. Jo ho vaig denunciar davant dels Mossos perquè això ha fet molt mal. Si el sr Campoy no ha denunciat el que es va dir a Sant Boi (el directiu Xavier Torres va dir que un delegat federatiu anava manegant partits i ara és president de la Federació Catalana) és perquè aquest llibre existeix i jo he tingut aquest llibre a les mans i és de l'any 79. Això és real i el llibre existeix.
El Sr Ferran Martinez ha tingut un compromís amb mi i ha complert. Estic molt agraït i fins dimarts no sé com està la Federació. Si per mi fos, es quedaria.
Israel López ha fet un treball en el futbol sala important. La setmana que ve parlaré amb ell i el tindré com a assessor professional amb mi dins de la Federació. Un parell de persones de confiança meva seran a la Federació.
El Sr Navas no tornarà a la Fundació i, mentre no es demostri el contrari, va fer un gran treball a la Fundació. Va sortir a la premsa i des que va sortir el sr Roche s'han creat molts problemes en els clubs. Jo no sé si el sr Campoy va haver d'abonar 400.000 euros més ASISA. Si ha passat això, ja ho veurem. No té res a veure que el delegat de Tarragona es queixi dels 400.000 euros que va pagar el sr Campoy. ASISA està fent una aportació de 800.000 euros, ho he vist, allò dels 400.000 no ho he vist. Posarem un vicepresident, Lluís Carrasco que portarà màrqueting i noves tecnologies. No estarà retribuït, però tindrà contractada una persona contractada per objectius. No hi haurà cap director general.
El Sr Albert Baza continuarà, és la persona de confiança i m'ha d'explicar com funciona la FCF. ¨Y després d'un any fora?. Això ho diu vostè. El Sr Xavier Torres pot dir el que vulgui, jo defensaré tots els meus membres de la junta, però jo he parlat amb el Sr Baza, durant i abans de la campanya, i li vaig dir que volia un intercanvi d'impressions amb ell. Jo el vaig trucar i li vaig dir que no es cregués els comentaris que es deien d'ell.
Continuarà el Sr Félix Gimeno? Qui és el Sr Gimeno?. Jo interpretava que em parlava de Gimeno, un jugador del Santboiá. Digui'm què fa i jo li contestaré, però tinc molt bons informes d'ell i és molt possible que segueixi.
El seleccionador catalá no serà el president dels entrenadors
ARBITRES. El president dels comitès els elegeix el president i la seva junta per llei. Això no vol dir que jo no presenti una modificació de llei, però no depèn de la FCF. Jo vinc d'unes eleccions democràtiques i he estat el primer en acudir a les urnes. No se'm pot acusar de ser un dictador en aquest sentit, ja que aquest canvi depèn de l'UFEC i d'un canvi de decret de federacions.
Joan Gaspart em va truca i em va felicita, però no sé el que fa a Madrid, no m'he assabentat encara.
¿Campoy? A tots els presidents vius de la Federació se'ls convida a venir a la presa de possessió de càrrec (dilluns 22) i es fa des de la Federació. Suposo que ho faran.
Miguel García no serà en aquesta junta, no
És imprescindible per a la FCF fer el partit de la selecció i no hi ha data per fer-lo. Tant de bo pugui ser, però no la tenim i cal parlar-ho amb el Sr Villar.
Qui m'ha portat a la FCF ha estat el treball del Santboià. Tots fèiem gust com estava en l'any 2000 i tots junts l'hem deixat en la situació actual. Això ha decidit els meus companys perquè fos president
Vaig dir SI a ser candidat a la FCF després que Ramon Alfonseda digués que no podia ser president per temes familiars. Dos o tres setmanes abans de les eleccions em vaig decidir.Ha estat una campanya molt neta per la nostra part i no vull entrar en altres comentaris.
La participació (60%) va ser molt positiva ja que només van anar 54 equips a l'Assemblea.No m'han agradat alguns comentaris respecte a persones que s'han fet. No m'he assabentat que ningú no hagi anat contra mi com es persona. M'hauria agradat que haguessin anat a votar més clubs i hagués guanyat per més avantatge.
D'on han sortit els diners de la seva campanya? De col·laboracions nostres i quatre empreses amigues. Ha estat una campanya humil però no de pobresa. Han pagat els membres de la candidatura i per algunes de les seves gestions. Hem estat molt rics en treball. Jo he fet gairebé 7.000 kms aquests dies i això no es paga en diners.
Això de les catifes ve del Barcelona i de les seves eleccions. Jo confio que els números estiguin clars. Quant al comitè d'àrbitres, entrenadors i despeses vull veure-ho tot. Jo denunciaré, com va ocórrer amb els SMS, si hi ha alguna cosa per portar-ho als jutjats. Ara que no es pensi la gent que pararé. Jo ho vaig denunciar davant dels Mossos perquè això ha fet molt mal. Si el sr Campoy no ha denunciat el que es va dir a Sant Boi (el directiu Xavier Torres va dir que un delegat federatiu anava manegant partits i ara és president de la Federació Catalana) és perquè aquest llibre existeix i jo he tingut aquest llibre a les mans i és de l'any 79. Això és real i el llibre existeix.
El Sr Ferran Martinez ha tingut un compromís amb mi i ha complert. Estic molt agraït i fins dimarts no sé com està la Federació. Si per mi fos, es quedaria.
Israel López ha fet un treball en el futbol sala important. La setmana que ve parlaré amb ell i el tindré com a assessor professional amb mi dins de la Federació. Un parell de persones de confiança meva seran a la Federació.
El Sr Navas no tornarà a la Fundació i, mentre no es demostri el contrari, va fer un gran treball a la Fundació. Va sortir a la premsa i des que va sortir el sr Roche s'han creat molts problemes en els clubs. Jo no sé si el sr Campoy va haver d'abonar 400.000 euros més ASISA. Si ha passat això, ja ho veurem. No té res a veure que el delegat de Tarragona es queixi dels 400.000 euros que va pagar el sr Campoy. ASISA està fent una aportació de 800.000 euros, ho he vist, allò dels 400.000 no ho he vist. Posarem un vicepresident, Lluís Carrasco que portarà màrqueting i noves tecnologies. No estarà retribuït, però tindrà contractada una persona contractada per objectius. No hi haurà cap director general.
El Sr Albert Baza continuarà, és la persona de confiança i m'ha d'explicar com funciona la FCF. ¨Y després d'un any fora?. Això ho diu vostè. El Sr Xavier Torres pot dir el que vulgui, jo defensaré tots els meus membres de la junta, però jo he parlat amb el Sr Baza, durant i abans de la campanya, i li vaig dir que volia un intercanvi d'impressions amb ell. Jo el vaig trucar i li vaig dir que no es cregués els comentaris que es deien d'ell.
Continuarà el Sr Félix Gimeno? Qui és el Sr Gimeno?. Jo interpretava que em parlava de Gimeno, un jugador del Santboiá. Digui'm què fa i jo li contestaré, però tinc molt bons informes d'ell i és molt possible que segueixi.
El seleccionador catalá no serà el president dels entrenadors
ARBITRES. El president dels comitès els elegeix el president i la seva junta per llei. Això no vol dir que jo no presenti una modificació de llei, però no depèn de la FCF. Jo vinc d'unes eleccions democràtiques i he estat el primer en acudir a les urnes. No se'm pot acusar de ser un dictador en aquest sentit, ja que aquest canvi depèn de l'UFEC i d'un canvi de decret de federacions.
Joan Gaspart em va truca i em va felicita, però no sé el que fa a Madrid, no m'he assabentat encara.
¿Campoy? A tots els presidents vius de la Federació se'ls convida a venir a la presa de possessió de càrrec (dilluns 22) i es fa des de la Federació. Suposo que ho faran.
Miguel García no serà en aquesta junta, no
És imprescindible per a la FCF fer el partit de la selecció i no hi ha data per fer-lo. Tant de bo pugui ser, però no la tenim i cal parlar-ho amb el Sr Villar.
divendres, 19 / juny / 2009
Ni Llebaría ni nadie merece salir mal del Gavá
Tengo que admitir que Manuel Maniega jamás me ha insuflado confianza. Seguro que por mi culpa ya que ni me ha hecho nada ni jamás ha tenido una mala acción sino todo lo contrario. Lo que pasa es que, personalmente, jamás he visto a un político al frente de una entidad deportiva y este hombre pasó por el Ayuntamiento de la ciudad sin que se le conozcan mayores méritos deportivos.
Sea como fuere llegó al primer equipo de la ciudad –siempre nos acordaremos del histórico Ródenas- y sólo ha habido problemas económicos. Gracias puede dar Maniega de haber contado con un entrenador impresionante, más persona que técnico, como es Toni Llebaría y de haber contado con una plantilla razonable. No se trata de llevar a nadie a la hoguera pero duele leer a Llebaría. “Lamento que los capitanes Gimeno, Quino y Piti no les haya ofrecido seguir después de que le han parado mil golpes al presidente. Yo no quería ser el primero en abandonar el barco, pero si el presidente ha decidido iniciar un proyecto, como parece el tema económico y tampoco contar con jugadores que han dado tanto a este club, que no cuente conmigo”.
Esas palabras del misericordioso Llebaría tendrían que poner a Maniega en la calle previo pago de las mensualidades pendientes y de unas primas de la temporada anterior sonrojantes. Si Maniega no paga, el Gavà tiene que ir a tercera territorial y prohibirle a su señor presidente ejercer cualquier cargo deportivo. No digo público porque no nos corresponde. Y, si culmina su nefasta presidencia, entregando el club a una agencia de intermediación de futbolistas ya es para que el alcalde se lo haga mirar. Está claro que cuando el insigne gerente de la Fundació de la Federació repartió cursillos para dirigentes, Maniega se saltó la clase.
Sea como fuere llegó al primer equipo de la ciudad –siempre nos acordaremos del histórico Ródenas- y sólo ha habido problemas económicos. Gracias puede dar Maniega de haber contado con un entrenador impresionante, más persona que técnico, como es Toni Llebaría y de haber contado con una plantilla razonable. No se trata de llevar a nadie a la hoguera pero duele leer a Llebaría. “Lamento que los capitanes Gimeno, Quino y Piti no les haya ofrecido seguir después de que le han parado mil golpes al presidente. Yo no quería ser el primero en abandonar el barco, pero si el presidente ha decidido iniciar un proyecto, como parece el tema económico y tampoco contar con jugadores que han dado tanto a este club, que no cuente conmigo”.
Esas palabras del misericordioso Llebaría tendrían que poner a Maniega en la calle previo pago de las mensualidades pendientes y de unas primas de la temporada anterior sonrojantes. Si Maniega no paga, el Gavà tiene que ir a tercera territorial y prohibirle a su señor presidente ejercer cualquier cargo deportivo. No digo público porque no nos corresponde. Y, si culmina su nefasta presidencia, entregando el club a una agencia de intermediación de futbolistas ya es para que el alcalde se lo haga mirar. Está claro que cuando el insigne gerente de la Fundació de la Federació repartió cursillos para dirigentes, Maniega se saltó la clase.
dijous, 18 / juny / 2009
Comiat a Farga i entrevista a Casals
Setmana d'espera pel que fa a la presa de possessió del nou president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Casals. Serà dilluns que ve i començarà el seu mandat pels propers quatre anys. Jordi Casals serà el convidat especial de ‘Futbolcatalunya’ aquest divendres en l'habitual programa dels divendres (20.15h. a 21.00 hores) amb la presència del tertulià habitual Antonio Castellano. Serà una bona oportunitat per intercanviar impressions de passat i de futur amb el màxim responsable del nostre futbol català aquest pròxim exercici.
Mentrestant , la nit del passat dimarts, Jesús Farga, va rebre un gran homenatge de tot l'equip que el va acompanyar a les passades eleccions. Expliquen que va ser un acte entranyable i que va arribar a commoure al propi protagonista, qui ha decidit romandre en total silenci , deixar treballar a la candidatura de Jordi Casals i, per descomptat, seguir acudint als camps de futbol.
Mentrestant , la nit del passat dimarts, Jesús Farga, va rebre un gran homenatge de tot l'equip que el va acompanyar a les passades eleccions. Expliquen que va ser un acte entranyable i que va arribar a commoure al propi protagonista, qui ha decidit romandre en total silenci , deixar treballar a la candidatura de Jordi Casals i, per descomptat, seguir acudint als camps de futbol.
dimecres, 17 / juny / 2009
Arriben finals de mes preocupants
I va arribar la realitat, una realitat que tots coneixem, que mai esperem i, que quan ens toca, sempre vam pensar que no serem nosaltres els afectats. Començar a repassar la situació econòmica dels clubs i fa por. Llegir que el Santefliuenc posa la seva plaça en venda fa esgarrifar. Llegir que a Gavà no volen ni escoltar al seu president Maniega, temps enrere en l'Ajuntament, dóna paüra. A Vilanova deuen quatre mesos, a Cassà estan que trinen etc,. etc...
El que s'ha dit: arriben finals de mes preocupants i una situació que se li podria plantejar a la nostra secretària general de’l Esport, Anna Pruna, dilluns que ve en la investidura del nou president de la Federació Catalana , Sr. Jordi Casals. Si calia ajudar a la Volta Ciclista , perquè forma part del país, què fem, Anna, amb el nostre futbol català? Llàstima que no podré anar-hi dilluns.- suposo que al carrer Sicília i no al carrer Buenos Aires- a una possessió que m'hagués encantat seguir de prop. En qualsevol cas, repeteixo, ‘Felicitats’ al Sr Jordi Casals i a tota la seva junta, però jo em quedaré sense resposta de la Sra. Pruna. Companys! Si algú s’hi anima, ja em direu la resposta de la Sra. Pruna
El que s'ha dit: arriben finals de mes preocupants i una situació que se li podria plantejar a la nostra secretària general de’l Esport, Anna Pruna, dilluns que ve en la investidura del nou president de la Federació Catalana , Sr. Jordi Casals. Si calia ajudar a la Volta Ciclista , perquè forma part del país, què fem, Anna, amb el nostre futbol català? Llàstima que no podré anar-hi dilluns.- suposo que al carrer Sicília i no al carrer Buenos Aires- a una possessió que m'hagués encantat seguir de prop. En qualsevol cas, repeteixo, ‘Felicitats’ al Sr Jordi Casals i a tota la seva junta, però jo em quedaré sense resposta de la Sra. Pruna. Companys! Si algú s’hi anima, ja em direu la resposta de la Sra. Pruna
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
