Al Celler del Rocxi es menja molt bé, excel·lentment bé i aquest ha sigut el lloc escollit per la Federació Catalana per convidar als mitjans de comunicació i informar-los dels actes previs al xoc entre Argentina i Catalunya. Sens dubte que no ha estat 'Futbolcatalunya.com'. No hem estat nosaltres perquè no se'ns ha convidat, la qual cosa agraïm perquè moltes vegades haver de compartir taula i estovalles amb qui no s'ho mereix, no sols és ser hipòcrita sinó també miserable.
Per això, sempre agraïts per la deferència personal i per la indiferència informativa encara que aquesta renúncia no servirà perquè nosaltres, modestament, continuem informant de les nostres seleccions i de tot el que envolta al nostre futbol català. Ni ens ficarem amb els mitjans subvencionats ni amb l'intercanvi d'entrades per promoció ni caurem en la crítica fàcil sinó que simplement explicarem, sempre, la informació i els nostres punts de vista. El més trist d'aquest petit detall, que paga el futbol català, és que entre els responsables-directius d'aquesta Federació es trobin periodistes de professió que abans deien el que els donava la gana i ara es permeten oblits informatius que en altres èpoques haguessin servit per posar a parir als Campoy, als Roura, a Guasch, a Porta o a qui fes falta.
Repeteixo: llàstima de què en aquesta junta hi hagi periodistes incapaços de mantenir un cara a cara per parlar de futbol, no de fum, amb el que arriben a saber de futbol. Per cert: que els aprofiti, encara que podrien aprendre una mica del seu vicepresident, Andreu Subíes. L'actual president del Benavent, a qui hem criticat en el seu moment amb la 'nostra' raó -la qual cosa no significa que sigui l'única raó- ens va enviar un correu personal per convidar-nos al berenar nadalenc del seu club dimecres passat. Obligacions professionals ens van impedir assistir-hi encara que Subíes va demostrar als seus companys de junta que li sobra senyoriu.
divendres 18 de desembre de 2009
Casals i Torres l'han de donar les gràcies a Gaspart (2a. vegada)
La selecció argentina arribarà aquest diumenge a Barcelona i s'allotjarà a l'Hotel Juan Carlos I durant ¡¡cinc dies!!!, sí, durant ¡¡cinc dies!!! Han demanat i han obtingut una xàrter -no preguntin qui paga que ja saben la resposta- i reserven hotel per ¡¡¡cinc dies!!! Molt bé. Tot se sabrà en una roda de premsa oberta a tot el món on el president Casals, que segueix donant voltes al món amb Cruyff, donarà la cara al costat del seu directiu Torres.
No obstant això, seria bo recordar, un cop més, al futbol català qui és la persona que ha facilitat una notable rebaixa en concepte de despesa d'allotjament a la Federació Catalana. Saben qui? El mateix que va assumir bona part de les despeses en la presentació de 'Déu' com a seleccionador català: Joan Gaspart i Solves. Què gran! Amb el que han arribat a criticar Casals i, especialment, Torres a Gaspart i ara 'units els té Déu'. Això està bé. Ara toca 'agenollar-se davant de Gaspart' doncs es fa... tot pel bé del futbol català.
Mentre l'Hotel Plaza va demanar 7.000 euros com a pagament per totes les nits a Barcelona de Maradona i els seus, el Juan Carlos I (és a dir, Gaspart) només demana 4.900 euros. Saben vostès quant en va pagar el Rubin Kazan rus quan va jugar contra el Barça? Doncs 30.000 euros per dues nits. El mínim que farà Casals serà convidar Gaspart a la llotja el proper dimarts 22 i fins i tot el pot acompanyar el vicepresident de l'Espanyola per un lloc que, sens dubte, coneix molt millor que el President de la Catalana, un amfitrió perfecte que, finalment, ha denegat la dieta per anar a Las Rozas al 'dinar/pessebre' de Villar per fer-ho amb Grondona. Casals i Torres amb... Gaspart. És Nadal.
No obstant això, seria bo recordar, un cop més, al futbol català qui és la persona que ha facilitat una notable rebaixa en concepte de despesa d'allotjament a la Federació Catalana. Saben qui? El mateix que va assumir bona part de les despeses en la presentació de 'Déu' com a seleccionador català: Joan Gaspart i Solves. Què gran! Amb el que han arribat a criticar Casals i, especialment, Torres a Gaspart i ara 'units els té Déu'. Això està bé. Ara toca 'agenollar-se davant de Gaspart' doncs es fa... tot pel bé del futbol català.
Mentre l'Hotel Plaza va demanar 7.000 euros com a pagament per totes les nits a Barcelona de Maradona i els seus, el Juan Carlos I (és a dir, Gaspart) només demana 4.900 euros. Saben vostès quant en va pagar el Rubin Kazan rus quan va jugar contra el Barça? Doncs 30.000 euros per dues nits. El mínim que farà Casals serà convidar Gaspart a la llotja el proper dimarts 22 i fins i tot el pot acompanyar el vicepresident de l'Espanyola per un lloc que, sens dubte, coneix molt millor que el President de la Catalana, un amfitrió perfecte que, finalment, ha denegat la dieta per anar a Las Rozas al 'dinar/pessebre' de Villar per fer-ho amb Grondona. Casals i Torres amb... Gaspart. És Nadal.
Que tremoli l’Estadi’
Aquest pròxim dimarts 22 Catalunya tornarà a viure, o més ben dit, viurà per primera vegada en la seva història un partit DE VERITAT, una autèntica jornada on no faltarà ningú. El passat no solament no existeix sinó que pertany a un més enllà que cal oblidar perquè Catalunya només existeix des de juny del 2009.
El nostre estimat president, Jordi Casals, ha donat marxa enrere -molt bé President- i deixa el 'pessebre/dinar' de Villar per a anar al dinar oficial amb Julio Grondona. Així es fa. De la mateixa manera que han fet i continuaran fent tots aquests dies amb els mitjans de comunicació a qui no se'ls ha regalat entrades -oficialment-.
En aquesta ocasió el 'linx' de la mercadotecnica i dels mitjans de la FCF (Sr Carrasco) ha arribat a puntuals acords d'intercanvi i les diferents promocions el partit s'han traduït en lots de 50, 100 o les entrades que facin falta. Clar que no amb tots els mitjans, per exemple, 'Futbolcatalunya.com'. Tant de bo s'interpreti bé el missatge. Ni ens molesta no ens ofèn sinó al contrari. Els nostres internautes i nosaltres mateixos anirem, previ pagament, com faran el mateix Casals, el mateix Montilla el mateix Benach, la mateixa Pruna -ja que es va perdre la Final de Catalunya de futbol sala ara podrà cantar 'Els Segadors' ‘a tope’-, com faran, en una paraula, TOTS, tots qui desitgem el millor per a la Federació, per als clubs i per als proveïdors de la FCF com 'Cruyff-Institute for sport studies' o 'Cruyff, Fundation.'
Que tremoli l'Estadi'. Anem, que tremoli! Tots a les taquilles que encara queden entrades i el fred és només imaginació! I a més per si faltés alguna cosa, el nostre vicepresident honorífic (Laporta), el que va posar en un córner a Anna Pruna perquè 'pesa' més Vicki Martín Berrocal o Bisbal, ens cedeix 'gratis' el Camp Nou. Sí, senyor!
El nostre estimat president, Jordi Casals, ha donat marxa enrere -molt bé President- i deixa el 'pessebre/dinar' de Villar per a anar al dinar oficial amb Julio Grondona. Així es fa. De la mateixa manera que han fet i continuaran fent tots aquests dies amb els mitjans de comunicació a qui no se'ls ha regalat entrades -oficialment-.
En aquesta ocasió el 'linx' de la mercadotecnica i dels mitjans de la FCF (Sr Carrasco) ha arribat a puntuals acords d'intercanvi i les diferents promocions el partit s'han traduït en lots de 50, 100 o les entrades que facin falta. Clar que no amb tots els mitjans, per exemple, 'Futbolcatalunya.com'. Tant de bo s'interpreti bé el missatge. Ni ens molesta no ens ofèn sinó al contrari. Els nostres internautes i nosaltres mateixos anirem, previ pagament, com faran el mateix Casals, el mateix Montilla el mateix Benach, la mateixa Pruna -ja que es va perdre la Final de Catalunya de futbol sala ara podrà cantar 'Els Segadors' ‘a tope’-, com faran, en una paraula, TOTS, tots qui desitgem el millor per a la Federació, per als clubs i per als proveïdors de la FCF com 'Cruyff-Institute for sport studies' o 'Cruyff, Fundation.'
Que tremoli l'Estadi'. Anem, que tremoli! Tots a les taquilles que encara queden entrades i el fred és només imaginació! I a més per si faltés alguna cosa, el nostre vicepresident honorífic (Laporta), el que va posar en un córner a Anna Pruna perquè 'pesa' més Vicki Martín Berrocal o Bisbal, ens cedeix 'gratis' el Camp Nou. Sí, senyor!
dilluns 14 de desembre de 2009
Cal omplir el Camp Nou, però després cal donar la cara
El president de la Federació Catalana, Jordi Casals, no para. De fet, des de que va arribar al carrer Sicília no té dates lliures en la seva agenda ni per respirar. Abraçades per aquí, salutacions per allà, viatges a Madrid amb Villar per aquí i, com a corol·lari, ‘Trofeu Catalunya Internacional’. Què guay! De debò. Amb Cruyff com a seleccionador donant ‘voltes al món’, amb una Selecció de debò, no com en els partits de ‘costellada’, ara SÍ que el futbol català està vivint els seus millors moments en els seus més de cent anys de vida.
El que ja no m'agrada tant és escoltar com Casals plora i plora, una vegada i una altra: Com va el ritme de venda d'entrades? Respon Jordi: “malament'' alhora que aprofita per demanar que “el Camp Nou faci goig i fem costat a Catalunya”. Això de posar-se la bena abans de la possible ferida no és just i ho dic des del desig que el Camp Nou presenti una entrada estel·lar i que la Federació ingressi molts euros, ja que aquesta serà el millor senyal per a tots però, especialment, per a la Federació. Després d'escoltar que no anirà cap jugador amateur perquè “aquest partit va de debò”, després de suportar com directius pluriempleats treuen la jeta amb Cruyff com a reclam, només faltaria que no sortissin els números i el Sr Casals tirés la culpa a la gent per no acudir a l'Estadi.
Aquesta festa, senyor Casals, l'han muntat vostès com els va tocar muntar-la als seus odiots antecessors i als anteriors i als anteriors perquè la Selecció, senyor president, no l'han parit vostès. Per tot això, si els números no surten, estic segur que vostè i els seus directius es grataran la butxaca i respondran a aquesta sínia mundial que s'han muntat des de l'aparició de 'Déu' Cruyff.
Són moltes coses, serien moltes a comentar, benvolgut president, a qui alguns com jo creien que era un dels pocs romàntics que hi havia en el futbol i que era i va ser tot un exemple al capdavant d'un gran club com és el Santboià. Ara que s'alterna amb els grans, en les llotges dels grans, entre viatge i viatge pels pobles de Catalunya, ara arriba el moment de presidir el ‘Trofeu Catalunya Internacional’ i hi ha por? Por que no quadrin els números? Encara estem esperant que la seva anunciada transparència,- encara que he d'admetre que ja va declarar que “no aixecaria catifes”- repeteixo, encara estem esperant que ens digui el pressupost total del partit contra l'Argentina i quin tipus d'assegurança s'ha establert amb els clubs per a garantir la integritat dels seus jugadors participants. Desgraciadament ja ho vam viure amb Jorquera, s'enrecorda? O aquella selecció no va existir?
Clar que el que ja no entenc és aquesta renúncia a dir-se ‘Copa de les Nacions’. No es tractava d'acabar amb aquests bodrios als quals últimament ens tenia condemnats la FCF? No van posar a parir a Ricard Campoy perquè el projecte de jugar un partit estava acabat? Per què Casals s'empassa i admet que de titular-se COPA de les NACIONS passi a ser ‘Trofeu Catalunya Internacional’? El dia 22 serà el dia en el qual obtinguem moltes respostes i fins i tot alguns (Casals-Montilla) es puguin dir a la cara allò que només s'atreveixen a comentar en les emissores subvencionades. I el que ja s'ha dit: ‘Cal omplir el Camp Nou’, però després cal donar la cara i, si les previsions econòmiques no es compleixen, que es retratin els seus responsables.
El que ja no m'agrada tant és escoltar com Casals plora i plora, una vegada i una altra: Com va el ritme de venda d'entrades? Respon Jordi: “malament'' alhora que aprofita per demanar que “el Camp Nou faci goig i fem costat a Catalunya”. Això de posar-se la bena abans de la possible ferida no és just i ho dic des del desig que el Camp Nou presenti una entrada estel·lar i que la Federació ingressi molts euros, ja que aquesta serà el millor senyal per a tots però, especialment, per a la Federació. Després d'escoltar que no anirà cap jugador amateur perquè “aquest partit va de debò”, després de suportar com directius pluriempleats treuen la jeta amb Cruyff com a reclam, només faltaria que no sortissin els números i el Sr Casals tirés la culpa a la gent per no acudir a l'Estadi.
Aquesta festa, senyor Casals, l'han muntat vostès com els va tocar muntar-la als seus odiots antecessors i als anteriors i als anteriors perquè la Selecció, senyor president, no l'han parit vostès. Per tot això, si els números no surten, estic segur que vostè i els seus directius es grataran la butxaca i respondran a aquesta sínia mundial que s'han muntat des de l'aparició de 'Déu' Cruyff.
Són moltes coses, serien moltes a comentar, benvolgut president, a qui alguns com jo creien que era un dels pocs romàntics que hi havia en el futbol i que era i va ser tot un exemple al capdavant d'un gran club com és el Santboià. Ara que s'alterna amb els grans, en les llotges dels grans, entre viatge i viatge pels pobles de Catalunya, ara arriba el moment de presidir el ‘Trofeu Catalunya Internacional’ i hi ha por? Por que no quadrin els números? Encara estem esperant que la seva anunciada transparència,- encara que he d'admetre que ja va declarar que “no aixecaria catifes”- repeteixo, encara estem esperant que ens digui el pressupost total del partit contra l'Argentina i quin tipus d'assegurança s'ha establert amb els clubs per a garantir la integritat dels seus jugadors participants. Desgraciadament ja ho vam viure amb Jorquera, s'enrecorda? O aquella selecció no va existir?
Clar que el que ja no entenc és aquesta renúncia a dir-se ‘Copa de les Nacions’. No es tractava d'acabar amb aquests bodrios als quals últimament ens tenia condemnats la FCF? No van posar a parir a Ricard Campoy perquè el projecte de jugar un partit estava acabat? Per què Casals s'empassa i admet que de titular-se COPA de les NACIONS passi a ser ‘Trofeu Catalunya Internacional’? El dia 22 serà el dia en el qual obtinguem moltes respostes i fins i tot alguns (Casals-Montilla) es puguin dir a la cara allò que només s'atreveixen a comentar en les emissores subvencionades. I el que ja s'ha dit: ‘Cal omplir el Camp Nou’, però després cal donar la cara i, si les previsions econòmiques no es compleixen, que es retratin els seus responsables.
divendres 11 de desembre de 2009
La Seguretat és cosa de tots
Com vulgui que TOTS estem lliurats per la causa de Catalunya -Catalunya/Argentina-, només em centraré en el que, preveig, espero i desitjo, sigui un gran acord promogut per aquesta meravellosa Federació Catalana de Fúbol sense l'aportació del qual el futbol català mai ha existit. Tot sigui dit amb bona dosi de 'mala llet'. Un altre dels meus defectes és que no m'amago. Ja hi haurà temps de parlar amb els seus responsables, si volen donar la cara, o si més no oferir els nostres modests punts de vista, agradin o deixin d'agradar.
Tots hem d'omplir el Camp Nou perquè, en el cas contrari, Casals i Torres -a la resta ni els ignoro ni els menyspreo (de debò) ja que la seva opinió ni compte- les passaran canutes. El meu titular anava i va encaminat a felicitar aquesta Federació pel pas donat amb l'empresa Barnaporters. No dubto que les intencions són les millors per intentar eradicar la presència d'alguns violents en el nostre futbol i, especialment, en aquests camps on ni arriben els Mossos ni l'educació d'aquestes maleïdes excepcions.
No tinc molta informació del projecte perquè, crec, que està en plena fase embrionària. Ho entenc, però, si està el senyor Roberto Vicente al capdavant, la professionalitat i serietat estan garantides. La seva àmplia experiència en el món de l'esport i, més particularment al futbol, està acreditada. Ara, el que queda és com cobrir aquest mínim pressupost que sempre fa falta per arribar a aquestes metes? Això és fàcil, això serà molt fàcil per a aquest 'linx' federatiu com és el vicepresident de màrqueting i comunicació (Lluís Carrasco) ja que la seva arribada al carrer Sicília ja s'ha traduït en milions i milions d'ingressos. O no? Sí, segur que sí.
Tots hem d'omplir el Camp Nou perquè, en el cas contrari, Casals i Torres -a la resta ni els ignoro ni els menyspreo (de debò) ja que la seva opinió ni compte- les passaran canutes. El meu titular anava i va encaminat a felicitar aquesta Federació pel pas donat amb l'empresa Barnaporters. No dubto que les intencions són les millors per intentar eradicar la presència d'alguns violents en el nostre futbol i, especialment, en aquests camps on ni arriben els Mossos ni l'educació d'aquestes maleïdes excepcions.
No tinc molta informació del projecte perquè, crec, que està en plena fase embrionària. Ho entenc, però, si està el senyor Roberto Vicente al capdavant, la professionalitat i serietat estan garantides. La seva àmplia experiència en el món de l'esport i, més particularment al futbol, està acreditada. Ara, el que queda és com cobrir aquest mínim pressupost que sempre fa falta per arribar a aquestes metes? Això és fàcil, això serà molt fàcil per a aquest 'linx' federatiu com és el vicepresident de màrqueting i comunicació (Lluís Carrasco) ja que la seva arribada al carrer Sicília ja s'ha traduït en milions i milions d'ingressos. O no? Sí, segur que sí.
dimarts 8 de desembre de 2009
Villar, ‘esmorzarà’ abans del Catalunya-Argentina
I vostès diran: què ens importa a nosaltres que el Sr Angel Villar, el ‘cap’ del ‘fúlbol’ espanyol, esmorzi abans del Catalunya-Argentina? Doncs força. Ja saben tots vostès que el dimarts 22 Catalunya només viurà pendent del partit ‘internacional’ –no és ‘una costellada’ com tots els altres- enfront de Maradona i companyia.
Tots estarem pendents i el primer serà el president de la Federació Catalana, Jordi Casals, encara que avui asseguraven, a Madrid, que no hi aniria, ja que es juga la possibilitat de no poder tornar a temps. És més, si es queda a l'esmorzar que Villar es munta amb tots els seus, no podrà acudir a la diplomàtica trobada gastronòmica ‘oficial', no de ‘costellada’, que se li tributarà a Julio Grondona, a Maradona i a tota la cort celestial argentina. Bé, ja sabrà Casals què és el que ha de fer encara que, si després de l'ímprobe esforç que està fent, no arribés a temps seria per estirar-se dels pèls, per no parlar de la descortesía cap als nostres visitants que ‘només’ s'embutxacaran “un milió i una mica més d'euros” perquè Catalunya doni volta al món.
I, parlant de Madrid, per allò de la transparència, una altra pregunta que deixo a l'aire i que el Sr Casals ens contestarà quan tingui temps, amb un micròfon davant, per descomptat. Ara com ara, no té temps i ho entenem, però la pregunta (perquè es prepari la resposta) és la següent: si la vida segueix igual, i pel que ens diuen en la RFEF no hi ha hagut canvis, què fa Casals amb els diners que rep el president de la Catalana en concepte de viatges i dietes? Ho dic perquè temps enrere –amb Campoy NO, Torres, amb Campoy NO- va haver-hi un a qui li treien bitllet al carrer Sicília i després es quedava els diners que la RFEF li abonava per aquest doble concepte. Gràcies per la resposta… al seu temps.
Tots estarem pendents i el primer serà el president de la Federació Catalana, Jordi Casals, encara que avui asseguraven, a Madrid, que no hi aniria, ja que es juga la possibilitat de no poder tornar a temps. És més, si es queda a l'esmorzar que Villar es munta amb tots els seus, no podrà acudir a la diplomàtica trobada gastronòmica ‘oficial', no de ‘costellada’, que se li tributarà a Julio Grondona, a Maradona i a tota la cort celestial argentina. Bé, ja sabrà Casals què és el que ha de fer encara que, si després de l'ímprobe esforç que està fent, no arribés a temps seria per estirar-se dels pèls, per no parlar de la descortesía cap als nostres visitants que ‘només’ s'embutxacaran “un milió i una mica més d'euros” perquè Catalunya doni volta al món.
I, parlant de Madrid, per allò de la transparència, una altra pregunta que deixo a l'aire i que el Sr Casals ens contestarà quan tingui temps, amb un micròfon davant, per descomptat. Ara com ara, no té temps i ho entenem, però la pregunta (perquè es prepari la resposta) és la següent: si la vida segueix igual, i pel que ens diuen en la RFEF no hi ha hagut canvis, què fa Casals amb els diners que rep el president de la Catalana en concepte de viatges i dietes? Ho dic perquè temps enrere –amb Campoy NO, Torres, amb Campoy NO- va haver-hi un a qui li treien bitllet al carrer Sicília i després es quedava els diners que la RFEF li abonava per aquest doble concepte. Gràcies per la resposta… al seu temps.
divendres 4 de desembre de 2009
Partits de ‘costellada’ i partits internacionals
Començo a pensar que el Jordi Casals que vaig conèixer, poc, però vaig conèixer al capdavant del Santboiá no té res que veure amb el que ja porta sis mesos al capdavant de la Federació Catalana. No crec ni que li hagin menjat el 'coco' ni tingui tan poca personalitat que es deixi manejar per patriotes als quals els guia i mou més els seus propìos interessos que els purament esportius. Reivindicar el país és una cosa tan legítima com respectuós no reivindicar-ho, crec jo.
El que ja molesta és escoltar a Casals llançant terra sobre els partits que ja porta jugats la Selecció amb altres rivals que no són o no han estat campions del Món, encara que això no frenés ni el més mínim l'esperit reivindicatiu d'una festa del nostre país -perquè és de tots- com sempre ha estat per Nadal i fins i tot fora de Nadal. El que no està gens bé és que traguem pit perquè tenim a Johan com seleccionador -una altra volta al món-, es contracti a Argentina i que es digui que, si no s'omple el Camp Nou, hauran pèrdues.
Això no val com no li valdria al Sr Casals que la seva empresa o el seu club perdés un sol euro perquè ens volem donar un 'bany de classe i categoria'. El Camp Nou ha d'estar ple el pròxim 22 i tot el món ha de passar per caixa. El primer: Pepe Montilla -així li podrà dir a la cara el que tantes ganes té-, el segon ha de ser Carod, la Sra Anna Pruna i així fins als dos centenars de protagonistes que seran a la llotja del Camp Nou. Inclòs el 'patriota' Laporta i l'altre 'patriota' Sánchez Llibre, inclòs els mitjans de comunicació que no vagin a treballar i prohibit, taxativament, qualsevol tipus d'invitació.
Ni a Casals li va de 15 ni de 35 euros, ni a la Plataforma Proseleccions ni al Govern ni a la premsa ni al poble català. Encara que no hagin tingut ni el ‘decoro’ de dir el que costa la 'festa' i no solament el que cobra Argentina. Torno a preguntar, en veu alta: Aquest milió i una mica més que s'emporta Argentina (amb Messi i Agüero?) porta inclòs el vol xàrter, l'hotel i les assegurances o són altres extres a considerar? Hi ha assegurança en cas de pluja? El que no es pot fer, amic Casals, perdó Sr Casals, és llançar la pedra i després amagar la mà ja que, si no s'omple el Camp Nou, ens costarà.
Si costa per què no el paga vostè i la seva junta directiva de la seva butxaca? És molt fàcil parlar i criticar 'els partits de costellada' i instal•lar-se en l'autoelogi pels 'partits internacionals', aquells que donen la volta al món, amb càrrec al consumidor o TV3 és privada? Clar que també és la gran oportunitat per a que el seu vicepresident-responsable de màrqueting i comunicació, Lluís Carrasco -treu-te la bufanda, home!-demostri per què li criden el 'linx' a l'hora de trobar patrocinadors o que cridi a Joan Gaspart, una altra vegada.
El que ja molesta és escoltar a Casals llançant terra sobre els partits que ja porta jugats la Selecció amb altres rivals que no són o no han estat campions del Món, encara que això no frenés ni el més mínim l'esperit reivindicatiu d'una festa del nostre país -perquè és de tots- com sempre ha estat per Nadal i fins i tot fora de Nadal. El que no està gens bé és que traguem pit perquè tenim a Johan com seleccionador -una altra volta al món-, es contracti a Argentina i que es digui que, si no s'omple el Camp Nou, hauran pèrdues.
Això no val com no li valdria al Sr Casals que la seva empresa o el seu club perdés un sol euro perquè ens volem donar un 'bany de classe i categoria'. El Camp Nou ha d'estar ple el pròxim 22 i tot el món ha de passar per caixa. El primer: Pepe Montilla -així li podrà dir a la cara el que tantes ganes té-, el segon ha de ser Carod, la Sra Anna Pruna i així fins als dos centenars de protagonistes que seran a la llotja del Camp Nou. Inclòs el 'patriota' Laporta i l'altre 'patriota' Sánchez Llibre, inclòs els mitjans de comunicació que no vagin a treballar i prohibit, taxativament, qualsevol tipus d'invitació.
Ni a Casals li va de 15 ni de 35 euros, ni a la Plataforma Proseleccions ni al Govern ni a la premsa ni al poble català. Encara que no hagin tingut ni el ‘decoro’ de dir el que costa la 'festa' i no solament el que cobra Argentina. Torno a preguntar, en veu alta: Aquest milió i una mica més que s'emporta Argentina (amb Messi i Agüero?) porta inclòs el vol xàrter, l'hotel i les assegurances o són altres extres a considerar? Hi ha assegurança en cas de pluja? El que no es pot fer, amic Casals, perdó Sr Casals, és llançar la pedra i després amagar la mà ja que, si no s'omple el Camp Nou, ens costarà.
Si costa per què no el paga vostè i la seva junta directiva de la seva butxaca? És molt fàcil parlar i criticar 'els partits de costellada' i instal•lar-se en l'autoelogi pels 'partits internacionals', aquells que donen la volta al món, amb càrrec al consumidor o TV3 és privada? Clar que també és la gran oportunitat per a que el seu vicepresident-responsable de màrqueting i comunicació, Lluís Carrasco -treu-te la bufanda, home!-demostri per què li criden el 'linx' a l'hora de trobar patrocinadors o que cridi a Joan Gaspart, una altra vegada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
